Autor: Terry Pratchett
Editorial, any: Plaza & Janés, 1999
Títol original, idioma, any: Wyrd Sisters, anglès, 1988
Traductora: Cristina Macía
Gènere: Humor 
Número de pàgines: 324
Llegit en: Espanyol

Al llunyà regne de Lancre el rei acaba de passar a millor vida. Bé, de fet, acaba de passar a la vida de fantasma, i no li agrada del tot. Mira que s'havia preocupat de cultivar el seu cos en vida! La seva mort no ha estat natural, ni molt menys casual. El Duc de Felmet li ha donat una petita empenteta, amb la inestimable ajuda de la seva dona. Naturalment, l'objectiu era aconseguir la corona, i així s'esdevé. Però el regne, no la seva gent ni ningú concret, sinó el regne com a ens, no està gens content amb el canvi, ningú ho està. De manera que s'hi haurà de posar remei, i en això les bruixes hi tenen la mà trencada, ja que, com tothom sap, elles mai no es fiquen pel mig de res. La Yaya Ceravieja, la Tata Ogg i l'aprenent Magrat seran les encarregades de restablir l'ordre. El rei Verence va deixar un hereu legítim, però encara és un nen petit. Alguna cosa hauran de fer les bruixes perquè pugui ocupar el lloc que li pertoca.

Sisè llibre que llegeixo de Pratchett, i la sensació és molt semblant en tots, almenys de moment, per això aquest cop he trigat tant a llegir un altre llibre de la saga Discworld. Tots comencen de manera graciosa i original, però la sorpresa es va perdent i m'acaben cansant. No hi ha capítols, només alguna separació en el text, i molts salts d'escenari i personatges que de vegades ajuden a dinamitzar la història i d'altres a perdre's completament. Això sí, és pràcticament tot diàlegs. El món imaginat per l'autor està ple de sorpreses i tot és possible, aquest és l'origen de la majoria de gràcies que fa. La història d'aquest volum concret està molt vista, restauració de l'hereu legítim a un tron que ha estat usurpat per algú que no agrada, però la manera que té d'explicar-ho Sir Pratchett és molt peculiar, se'n riu del gènere que practica, però alhora es nota que el respecta.

El llibre se m'ha fet molt llarg i força pesat, cal dir-ho. No és que la història no estigui bé, però moltes parts són innecessàries i no aporten, i com deia a la llarga em cansen les gracietes constants. També n'hi ha de bones, eh, però amb tants soliloquis t'acabes perdent. Per acabar-ho d'adobar, la traducció no és gaire lluïda, i a més hi ha diverses errades que et fan perdre, això no hi ajuda. Però també és just dir que traduir Pratchett ha de ser un infern. Per cert, l'edició que tinc no és la de la foto, és una més antiga, i potser edicions posteriors estan millor. En definitiva, que tornarà a passar un bon temps fins que agafi el següent llibre de l'autor, se m'ha d'oblidar que bona part del temps m'he avorrit, però segur que hi tornaré a caure.

Valoració: @@